RONDALLES I CONTES TRADICIONALS

 

ENTRE SANTA ANNA I EL PUIG, UN PAM DE DÉU

Llorenç Martí i Anna Vayà

Qui escolte aquesta història ha de creure que ara fa molts i molts anys , el actual cim de Santa Anna i la penya del Puig eren una mateixa serra, la qual pareixia una immensa muralla de pedra al mig de la vall de la Costera , en el capdamunt de la qual ja es posaven les dues ermites , que a dia de hui encara podem contemplar, la ermita del Puig (o Santa Maria) i la ermita de Santa Anna, que en aquell moment sols estaven separades per una esplanada polsegosa una enfront de l’altra, allí vivien dues ermitanes , de les quals no es sabia quina de les dos tenia el geni més curt, era més pudenta, malparada, rabuda, i de llengua baladrona.(Imitació o descripció de les dues ermitanes, mocador i granera , utilitzar els pictogrames) .

Cada matí eixien a la replaça de les respectives ermites per agranar la seua portalada, competint per veure quina de les dos feia la polseguera més irrespirable, tirant-se les deixalles d’una part a l’altra, fent-se la guitza tirant-se la terra als ulls , o inclús competint per veure quina de les dos enviava més polseguera dins l’ermita de l’altra. I menut era el canyaret que allí es muntava, insults, crits, perolades, granerades, contínuament enganxades , com dos galls, a tot hora mata’m i et mataré.

Tan grans eren les seues disputes que els habitants de la Llosa que es trobaven baix de dues ermites, tota ella gent llauradora, pietosa, prudent i faenera es tiraven les mans al cap del caràcter desgavellat i lo boges que aquelles dones estaven, tant que ningú del poble era capaç de pujar allí dalt per por de caure dins de les seues baralles i eixir rebent de rebot. Aquella situació de brega feia que la gent del poble estiguera ja cansada i no deixaven passar l’ocasió per pregar a Déu perquè posara pau al cap munt de la serra.

Tantes vegades ho van demanar que a la fi, Déu va deixar caure la seua mà divina i colossal i la va dividir en les dos part que hui en dia coneguem. I per aquesta raó es diu que entre Santa Anna i el Puig hi ha un pam de Déu.

Siga de la forma que fora tan gran era l’enfrontament de les dues ermitanes, que separades i tot es mantingueren barallades fins la seua mort, i més enllà.

 De fet són molts els testimonis que afirmen que en les nits de lluna plena apareixen els seus espectres en les respectives portalades, amenaçant-se en la llunyania graneres en mà, i encara es llencen insults que revolen com un eco entre una ermita i l’altra…

* Introduïu les vostres rondalles, contes i enllaços en l'apartat de "comentaris" d'aquesta entrada.