Videolit

Aquest és el Videolit que vam exposar a classe, és una adaptació del conte "El pas de l'any" de Joan Fuster.

 

Cristina Álvarez

Elizabeth Calduch

Sara Chulvi

Yolanda Fernández

África Gil

Edgar Jorro

Neus Lloret

Recitar

El poeta i traductor Jaume C. Pons Alorda recita a Ciutadella de Menorca 'Cant de mi mateix' (50-52) de 'Fulles d'herba', el gran poemari de Walt Whitman, que Pons Alorda ha traduït al català (Edicions de 1984).

  

El poeta, traductor i rapsoda Jaume Pons Alorda recita a Nollegiu l'episodi 7 de "Jo canto el cos elèctric" de Walt Whitman. Pons Alorda ha traduït per primera vegada al català "Fulles d'Herba", que aplega l'obra completa del poeta nordamericà del segle XIX. En aquesta ocasíó, acompanyat pel públic, Pons Alorda desplega el poema d'un Whitman que va anar a Nova Orleans i va veure per primera vegada una subhasta d'esclaus. "Fulles d'herba" ha estat publicat aquest 2014 per Edicions 1984.

ACTIVITAT: Quins recursos utilitza Pons Alorda per recitar?  Què aconsegueix transmetre amb aquesta manera d'expressar el poema?

Els poemes d'Antoni Espí

Antoni Espí Cardona (Bèlgida 1957) 

Treballa a l’IES Dr. Simarro de Xàtiva  de professor de llengua i literatura. De jove va treballar al camp, a la sarga i en una pirotècnia. És un escriptor quasi clandestí: escriu d’amagat i a mitges hores. Per això només ha publicat obres de creació de gènere curt: de narrativa, la novel·la juvenil El regne d’Albaríssia (amb Joan Olivares) i el llibre de contes Niudecorbs en blanc i negre, amb el qual va obtenir el premi de narrativa 25 d’Abril Vila de Benissa el 2002. Amb Reconstrucció —premi Comas i Maduell de poesia Ciutat de Tarragona 2006—, inicia la recerca d’una veu poètica pròpia, d’arrel popular, molt treballada formalment. Amb El grum i la morca ha guanyat el VIII premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2013.
És coautor dels llibres Curs de Narrativa i Curs de poe­sia.

Reconstrucció

Premis literaris Ciutat de Tarragona 2006.

Amb Reconstrucció tenim al davant un llibre de poemes fragmentat en quatre seccions i una divisa prèvia que obeeix a un impuls vital de l’autor; a mesura que ens fem majors ens adonem que, quan la mort va modificant el cercle de familiar i amics, hem de reinventar-nos sense ells. A més a més, al llarg de la vida hi ha tantes petites morts, tants abandonaments, tantes frustracions, que hem de fer l’esforç ètic de mantenir-nos vius i dignes, cosa que no és possible si no reconstruíem contínuament la memòria –individual i col·lectiva– com a punt de referència dels dies que han de venir “irremeiablement, com l’atzar o la mort”.

RECONSTRUCCIÓ

El temps ha assolat la casa de la memòria

i només queden badalls de records por on

fugen espaordides fugaces sargantanes.

Sobre un paisatge de runes, refermarem

sòlids pilars. Ara sabem que hem de conviure

amb retalls de dolor i esquerdes de tristesa.

Aprenem quatre certeses i construïm

la casa nova. Bastirem amb enderrocs

contraforts i murs. Perquè encara hem de tenir

un temps de goig vora el foc o a tocar de la

finestra, quan uns raigs de sol clar siguen llum

damunt la pols enlluernada, un or lleuger.

Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.

I sabem que vindran borrons de primavera,

matins de llum concreta, vesprades d’ocres foscos.

I compartirem això amb esquinçalls de pena

i amb flames ensofrades de patiments pretèrits

i amb el mateix pesombre que haurà de retornar

irremeiablement, com l’atzar o la mort.

Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.

El grum i la morca

«En El grum i la morca Espí ens mostra una mirada plàcida sobre la vida i l’esperança —el grum, la flor de l’olivera—, sense oblidar, però, el regust amarg del dolor i de la mort —la morca, el solatge de l’oli—. El títol del llibre forja de bon començament una al·legoria reblida d’imatges de la natura i de figures amb ànima.

El poemari conté tres parts. La primera, Natura viva, es centra en el cicle vegetal, concretament en el “ritme vital” de l’olivera i està composat per poemes breus. Espí es mostra completament fascinat pel món vegetal i, més concretament, per les oliveres.

La segona part, Paisatge amb figures, s’esdevé a la vora de la mar, on el jo líric contempla la natura i s’hi fon. En aquesta part domina la placidesa, encara que també hi ha indicis o presagis de patiment, de decrepitud i de basarda.

La darrera part, Les morques, formada per poemes més llargs, és la més dolorosa o dramàtica: s’hi poetitzen defectes humans com l’enveja o la traïció i reapareix el tema de la mort de persones estimades. La morca és la part lletja de la vida i —sobretot— de la mort. Consegüentment, la mort d’unes persones molt estimades per l’autor ocupa les darreres pàgines del poemari.»
Del pròleg de Gemma Marrahí.

Va de l'esperança amb què brota la vida a l'olivera...

Una escuma blanca i groga,

el grum de l'olivera,

l'esperança.

...fins la morca que tanca el cicle, la part lletja de la vida:

Sura la morca de l'oli

per sobre de l'aigua

com un riuet de lava negra.

Hi ha una part del llibre situada prop de la mar, anomenada Paisatge amb figures, on predomina la mirada a la natura i el simbolisme amb la vida i la mort:

I la lluna plena esquinça el mar

amb ganivets de llum argentada.

Quatre gavines planen a vora mar

sostingudes per un fil invisible...

Sobtadament, una es capbussa,

captura la presa i, en tornar al lloc,

dibuixa una U de llargues parets.

Quatre gavines planen a vora mar

alternativament es capbussen,

ara una, adés una altra, i tixen notes

musicals sobre el pentagrama

de l'atzur del mar i les ones blanques.

Quatre gavines planen a vora mar.

amb ulls de màgica percepció

oloren la presa.

Amb bec de precís poder assassí

la colpeixen... i tornen.

Quatre gavines ballen la dansa

de la vida i de la mort 

a vora mar.

ACTIVITAT:

• Llegiu els poemes i identifiqueu el simbolisme de les imatges que hi apareixen, la musicalitat que els dóna el ritme de les paraules. Quins recursos empra l'autor per aconseguir aquest efecte?

• Comenteu quins personatges apareixen? Quin és el tema dels poemes?

 

 

Poemes i cançons d'Hugo Mas

• Escolteu les cançons i llegiu la lletra de "La nuesa" i la "Cançó de l'alba" del disc d'Hugo Mas que trobareu ací

En La nuesa intenteu marcar el ritme i indicar els versos que formen el poema.

En la Cançó de l'alba identifiqueu les figures retòriques que ens indiquen quines sensacions provoquen l'alba, com en el cas de "La brisa s'abeura en els cristalls de l'heura",  "el perfum d'una flor negra", " L'amor s'escola avall per les andrones de l'alba", "t'està rosegant el moll de l'os tot el fred de l'alb", " ferit per la llum que sagna. 

Comenteu com se sent el protagonista. Quin gènere poètic us recorda aquesta cançó? Quin és el tema del poema?

• Després escolteu les cançons "Oceans" i "Ferro i Níquel" que trobareu en el disc Wegener d'Hugo Mas i Arthur Caravan.http://musicadetelers.bandcamp.com/album/wegener

En Oceans marqueu el ritme i organitzeu en versos la lletra que hi trobareu.

En Ferro i Níquel comenteu el sentit que li trobeu a la metàfora "escut de ferro i de níquel", "llençols que ofeguen els somnis", "creuar la nit a fosques", "un nou pacte amb la vida’.

Comenteu quins personatges apareixen al poema? Quina relació s'estableix entre ells? Quin és el tema del poema?

Relat digital: No hi ha terceres persones.

Us deixe el relat digital que presentàrem a classe. És una adaptació que vam fer de l'obra No hi ha terceres persones, de l'escriptora Empar Moliner.


Esperem que us haja agradat.



Érica Monrabal Tirado
Elvira Puig Solaz
Lourdes Puchades Gallego
Ana Payá Blasco

Conferència Mercè Viana

Elga i jo vam anar a la conferència de Mercè Viana "Llegir... Quina responsabilitat tenim els mestres?". 

Ja la vam comentar al fòrum de l'assignatura, però us deixe la foto que ens férem amb l'escriptora, que no podíem penjar-la.

Relats digitals