RONDALLES I CONTES TRADICIONALS
ENTRE SANTA ANNA I EL PUIG, UN PAM DE DÉU
Llorenç Martí i Anna Vayà
Qui escolte aquesta història ha de creure que ara
fa molts i molts anys , el actual cim de Santa Anna i la penya del Puig eren
una mateixa serra, la qual pareixia una immensa muralla de pedra al mig de la
vall de la Costera , en el capdamunt de la qual ja es posaven les dues ermites
, que a dia de hui encara podem contemplar, la ermita del Puig (o Santa Maria)
i la ermita de Santa Anna, que en aquell moment sols estaven separades per una
esplanada polsegosa una enfront de l’altra, allí vivien dues ermitanes , de les
quals no es sabia quina de les dos tenia el geni més curt, era més pudenta,
malparada, rabuda, i de llengua baladrona.(Imitació o descripció de les dues
ermitanes, mocador i granera , utilitzar els pictogrames) .
Cada matí eixien a la replaça de les respectives
ermites per agranar la seua portalada, competint per veure quina de les dos
feia la polseguera més irrespirable, tirant-se les deixalles d’una part a
l’altra, fent-se la guitza tirant-se la terra als ulls , o inclús competint per
veure quina de les dos enviava més polseguera dins l’ermita de l’altra. I menut
era el canyaret que allí es muntava, insults, crits, perolades, granerades, contínuament
enganxades , com dos galls, a tot hora mata’m i et mataré.
Tan grans eren les seues disputes que els
habitants de la Llosa que es trobaven baix de dues ermites, tota ella gent
llauradora, pietosa, prudent i faenera es tiraven les mans al cap del caràcter
desgavellat i lo boges que aquelles dones estaven, tant que ningú del poble era
capaç de pujar allí dalt per por de caure dins de les seues baralles i eixir
rebent de rebot. Aquella situació de brega feia que la gent del poble estiguera
ja cansada i no deixaven passar l’ocasió per pregar a Déu perquè posara pau al cap
munt de la serra.
Tantes vegades ho van demanar que a la fi, Déu va
deixar caure la seua mà divina i colossal i la va dividir en les dos part que
hui en dia coneguem. I per aquesta raó es diu que entre Santa Anna i el Puig hi
ha un pam de Déu.
Siga de la forma que fora tan gran era
l’enfrontament de les dues ermitanes, que separades i tot es mantingueren
barallades fins la seua mort, i més enllà.
De
fet són molts els testimonis que afirmen que en les nits de lluna plena
apareixen els seus espectres en les respectives portalades, amenaçant-se en la
llunyania graneres en mà, i encara es llencen insults que revolen com un eco
entre una ermita i l’altra…
* Introduïu les vostres rondalles, contes i enllaços en l'apartat de "comentaris" d'aquesta entrada.
