Retrògad és la història que expliquem a partir dels Exercicis d'estil de Raymond Queneau, (Le Havre, 21 de febrer de 1903 - 15 d'octubre de 1976) va ser un poeta i novel·lista francès.
L'any 1959 va publicar Zazie dans le Metro, novel·la que va revelar Queneau al gran públic. Anys més tard, Louis Malle va realitzar una pel·lícula basada en la novel·la.
Amant de les ciències (el 1948
va entrar en la Societat Matemàtica de França), Raymond Queneau sempre
va intentar aplicar normes aritmètiques en la construcció de les seues
obres. Amb motiu d'un col·loqui, va fundar en 1960, junt amb François Le Lionnais, un grup d'investigació literària i científica que es va convertir en el OuLiPo o "Ouvroir de Littérature Potentielle" (Taller de Literatura Potencial).
Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia 1932) és un conegut escriptor italià, famós tant per les seves obres de ficció, on destaca sobretot en el camp de la novel·la, com pels seus tractats de semiòtica.
Va ser anomenat sàtrapa de la patafísica per les seves obres humorístiques, entre les que destaca Com viatjar amb un cangur, i per haver perfeccionat una de les seves branques, la cacopèdia.
Altres distincions el van portar a ser membre del Consell de Savis de la UNESCO. Va rebre l'any 2000 el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
Ha treballat també als mitjans de comunicació com a difusor cultural. Les seves passions se centren en l'edat mitjana, les llengües i els clàssics. Curiosament, també manifesta ser un expert en James Bond.
El nom de la rosa (1980) - Novel·la històrica que va ser adaptada al cinema[1] i es va convertir en un supervendes. Barreja els elements d'intriga amb l'erudició medieval i apropa l'època al present.
"El millor d'un llibre rau en ésser llegit. Un llibre està compost de signes que parlen d'altres signes que al seu torn parlen de les coses. Sense un lector, un llibre conté signes que no produeixen conceptes; per tant, és un objecte ximple."
Umberto Eco ens proposa construir històries a partir de d'imaginar un món i moblar-lo amb tots els detalls. Plantejar-nos alternatives: què passaria si...
Ixes de casa un dia qualsevol i no saps molt bé què pot passar. Camines cap al treball sense fixar-te molt bé en tot allò que t’envolta. Quasi sense voler la teua vista mira a terra. Hi ha una cartera i t’agenolles cap a ella. Ahí comença la teua decisió. La mires i veus que hi ha prous diners, es més, està repleta de bitllets.
ResponEliminaPer una banda, l’angelet del teu muscle esquerre diu que a només uns metres esta la comissaria de policia, això deuries fer, tornar la cartera al seu propietari.
El dimoni del muscle dret en canvi, pensa que has d’estalviar per a canviar el frigorífic, ja fa temps que no va molt bé.
Pots prendre dos decisions, deixar la teua consciència tranquil•la tornant la cartera a la policia o pensar: açò no passa tots els dies! Mai es sap a què anirien destinats eixos diners...
Al dia següent t’alces i mirant el nou frigorífic et dius a tu mateixa: era veritat, açò no passa tots els dies!
Laura Ruiz, Ana Payá, Carolina Martínez, Nerea Primo.
La història d'un home que treballa en una escola com a mestre de primaria i rep l'oferta d'una universitat d'Alemanya, per a treballar com a professor.
ResponEliminaL'incertidumbre que té aquest home és si triar un treball millor remunerat i allunyar-se de la seva familia, amics i alumnes, sense saver si estarà agust o no, coneixer l'idioma, o quedar-se en el lloc on està, perguent la posibilitat d'augmentar un nou escalafó en la seva vida professional.
Si a la fi decideix anar-se'n a Alemanya al principi ho pasaria molt mal, a causa de la falta de vocabulari del nou idioma i perqué no coneix a ningú. Amb el pas del temps, comença a trobar-se millor perquè ja coneix la zona, algo de llenguatje, als companys de treball. Aproximadament a l'any, coneix a una xica francessa que també treballa, ella es administrativa en una multinacional i s'enamoren i viuen feliços i acaven formant una familia.
Si decideix quedar-se a Espanya, amb el temps el tiren del treball perquè la junta que governa el coletge decideix a causa de les nombrosses deutes la disolució de l'escola.
Es un moment molt dur per a ell, i es dona compte que de vegades hi ha que pendre decicions arriscades perquè com es diu al refrany "qui no arrisca no guanya".
EDGAR JORRO, SARA CHULVI, ELIZABETH CALDUCH, NEUS LLORET, AFRICA GIL I YOLANDA FERNANDEZ
Miquel i la poma
ResponEliminaMiquel viu al camp, al jardí de sa casa hi ha molts arbres, però cap dona fruits.
Un dia, mentre Miquel passejava pel seu jardí menjant-se una poma, algunes llavors de la seua fruita cauen a terra. Uns dies després Miquel s'adonà que on havien caigut les llavors hi havia crescut una planteta.
Molt estranyat preguntà a sa mare:
- Mare, per què hi ha crescut una planta ací? D'on ha eixit?
- Perquè van caure les llavors de la teua poma, Per això les plantes creixeran i arribaran a ser arbres.
- Què he de fer per a què continue creixent?- va preguntar Miquel.
- Si vols que continue creixent has de cuidar-la molt, llevar les fulles seques i arruixar-la cada dia- va respondre la mare.
- Què passaria si no la cuide i preferisc anar a jugar?
- Aleshores la planteta es ficaria molt lletja i li cauran totes les fulles, i no es farà un arbre gran i fort que done pomes.
Miquel va aprendre que podia jugar i cuidar a la planteta a la vegada, i que podia tindre pomes si cuidava molt molt bé l'arbre. Sempre tot és més dolç si ho treballes un poquet.
Retrògrad
A l'estació de Saint -Lazare, hi havia dos hòmens parlant, un li deia a l'altre que s'hauria de passar un botó suplementari al seu abric, en la part de dalt per disminuir-se l'escot.
Tot això li-ho estava diguen perquè l'home de l'abric s'estava queixant que en l'autobús de la línia S, tots els viatgers li estaven xafant les sabates.Aquest home tenia el coll llarg i en portava un barret envoltat per una trena i no pas per una cinta.
Ana Belén Rosa, Laura Bertó, Ginebra Pastor i Aracelly Quipilema
Empar té una relació amb Jaume des de fa tres anys. Un dia, Clara, la millor amiga D'Empar, veu a Jaume amb un altra xica en una situació un tant compromesa. Dins d'aquesta situació Clara no sap molt bé quin camí és el més indicat. Per una banda, contar-li-ho a la seua amiga Empar o, d'altra banda, callar-se i no trencar la relació.
ResponEliminaQuè faries tu? Contar-li-ho o callar-te.
Si decideix contar-li-ho, la relació d'Empar i Jaume es trencarà i Clara no tindrà remordiments de conciència amb la seua amiga ja que ha sigut sincera amb ella.
Però si decideix no contar-li-ho, Clara no haurà sigut lleial a la seua amiga i per aixó pot perdre-la. També l'amor entre Empar i Jaume serà fals.
RETRÒGRAD
Hi havia un home a l'estació de Saint-Lazare parlant amb un amic. Aquest volia que es tapara l'escot. De sobte, es deixà l'amic per seure en un lloc al bus. Mentre ell pujava, pujaven i baixaven viatgers que li xafaven els peus. Aquest home tenia el coll llarg i portava un barret.
Eva Caño, Sara Sanjuan i Ana Minguez.
EL SEGREST DE LA NOIA:
ResponEliminaDilluns, 13 d'Ocubre, 20.00 hores de la nit. Maria abandona l'aulari oest de la Universitat de València. Al creuar l'avinguda per a agafar el seu cotxe s'adona que un home segresta violentament a una noia que en aquell moment es trobava passejant per allí.
Durant uns segons Maria, espantada, es planteja seguir a l'home misteriós per saber que ha passat, tocar a la policia o deixar-ho córrer, ja que, pot ser, que al seguir-lo l'agafe a ella també i li faja mal.
Si no l'ajuda, Maria no s'exposa a cap risc, però es sentirà culpable encara que els agents es facen càrrec de l'assumpte.
____________________________________________________________________
RETROSPECCIÓ:
A l'estació de Saint-Lazaren, vec uns hòmens que comenten la falta d'un botó a l'abric d'un d'ells. Aquest individu es precipita a asseure's a un seient lliure i es queixa, amb to ploroner, d'un veí que li dona espentes cada vegada que passa aprop. La gent segueix baixant. L'home d'uns 26 anys, barret tou en cordó en compte de cinta, està a l'hora punta a la línia S.
Per: LIDIA ACEDO, MIRIAM CUARTIELLA, LOURDES GARCIA, ANA LLÀCER i ALMUDENA PERUGA.
UNA VESPRADA DIFERENT.
ResponEliminaUn dia qualsevol quatre amigues decideixen anar de compres al centre comercial. Es van passar hores i hores gaudint de tota la roba que hi havia a les tendes per la nova temporada ja que tenien un esdeveniment important i necessitaven anar perfectes.
En una de les tendes on compraren el vestit que desitjaven, una de les amigues es va adonar per casualitat que sense voler s’havia emportat de la tenda un dels vestits que s’havia provat sense pagar-lo. No es va adonar que el duia perquè no va sonar l’alarma aleshores es va sentir angoixada perquè no sabia que fer. Si es quedava el vestit es sentiria culpable per quedar-se una cosa que no havia pagat i per altra banda patia vergonya d’entrar a la tenda per dir que se’l havia endut sense voler per por a ser acusada de lladre.
RELAT
Un dia vaig baixar a l’estació de Saint-Lazare i de casualitat vaig sentir una conversa entre dos homes que estaven parlant sobre el botó de l’abric. Més tard quant vaig agafar altre autobús vaig presenciar la disputa entre un home i el seu company de viatge. A la fi hem vaig adonar que aquest personatge era el de la conversa sobre l’abric, que duia un barret de feltre tou envoltat per un galó trenat en comptes de cinta.
PER: NOEMÍ NAVARRO, DESIRÉ MARTÍ, MARIAM NAVARRO, SILVIA PEREZ
Està plovent, vaig per l’autopista i veig de lluny un gosset xicotet banyat. Hi ha molt de trànsit i vaig acompanyada de la meua àvia, el meu germà i la meua mare.
ResponEliminaDavant d’ aquesta situació es planteja;
L’àvia diu que continuem la marxa, que no es parem perquè podem tindre un accident i es perillós parar en aquest context; el meu germà opta per acollir-lo ja que li agraden els animals i li dona pena; per últim la mare es manté neutral afirmant que ella no es farà responsable de l’atenció del gos; aleshores jo em plantege:
Si l’agarre puc tindre o provocar un accident, em poden multar, puc contraure una malaltia i hauria de fer-me càrrec del gos; però... si no l’agafe tindria càrrec de consciencia, podria evitar el seu atropellament, faria feliç al meu germà i donar-li al gos un futur millor.
ANA MARIN SANCHIS
SARA SORNÍ TORRECILLA
ANDREA CORTINA FENOLLOSA
BEATRIZ CRUZ PÉREZ
SECRETS INCONFESSABLES.
ResponEliminaÉs el dia de Nadal. Penses que tot el món estarà a casa amb la seua familia, preparats per a compartir aquest moment tan especial. Fòra està nevant, res millor que captar aquest moment amb una càmera de fotos. Quan treus el cap per la finestra trobes el nuvi de la teua millor amiga amb altra xica.
Potser siga una amiga normal, o inclós un familiar. Però, i si no? Crides a la teua amiga i li ho dius, o et calles el secret?
Si decideixes cridar-la provocaràs una discussió i el final de la relació. Per contra, si et calles, la parella viurá feliç per a sempre.
RETROSPECCIÓ.
Estació de Saint-Lazare. La falta d'un botó a un abric provoca el reencontre de dos àntics companys.
A pesar de l'edat del propietari del abric- que era molt jove- cada volta que pujava a l'autobús i veia un seient lliure l'ocupara. Ja que els sotracs- o això li contava a un veí- li molestaven. El seu coll era llarg, més del normal, i sempre duia un barret envoltat per una trena.
Aquesta història la podràs veure al pujar a l'autobús cada migdia.
PER: PAULA ZAMORA, JONATHAN BENÍTEZ Y GRACIA GUZMÁN.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRELAT:
ResponEliminaLa professora està donant classe al centre. Una xiqueta, d'ètnia gitana, arriba tard com sempre i entra a la classe sense saludar. Seu a la cadira. Està alterada i ho paga amb el seu company. L'alumna agafa el punxó amb ràbia i seguidament se'l clava al seu company.
Davant d'aquesta situació la professora es troba perduda i no sap com actuar.
Per una banda, sent l'obligació moral que té com a docent de cridar-li l'atenció a la xiqueta i establir, una altra vegada, una conversa amb els seus pares per corregir el comportament de l'alumna a classe. D'altra banda, se sent insegura d'advertir i renyir a la xiqueta per les represàlies i amenaces que els pares de la menuda puguin prendre sobre ella, com en anteriors ocasions.
RETROSPECCIÓ:
A l'estació de Saint-Lazare, es troben dos amics conversant animadament i un li aconsella a l'altre de disminuir-se l'escot de l'abric fent-se'n pujar el botó superior per algun sastre competent.
Al cap de dues hores, l'individu puja a l'autobús i rapidament es llança sobre un seient que havia quedat lliure. De sobte, interpel·là el seu veí pretenent que aquest li trepitjava els peus expressament cada vegada que pujaven o baixaven els viatgers.
Cap al migdia, l'autobús de la línia S (actualment 84) aplegà al cantó del Parc Monceau on va observar un personatge de coll ben llarg que duia un barret de feltre tou envoltat per un galó trenat en comptes de cinta.
Per: Gema García, Jennifer Millas, Erica Parra.
Com cada dia, van tocar les set del matí en el despertador i la Mercè es va alçar del llit amb cara de cansada i encara una mica adormida. Havia de matinar molt per deixar organitzada la casa i fet el dinar abans d’anar a treballar a la botiga, així quan arribara en Joan, el seu home, ja tindria preparat el dinar i neta la roba que havia de portar l’endemà a la feina.
ResponEliminaCap a les vuit i mitja, sortia de casa amb el petit Diego camí de l’escola. Tenia una mica de pressa perquè havia d’agafar el bus que la portaria fins a València i si el perdia no podria agafar el següent fins passades les 12 i arribaria tard a la feina.
A la porta de l’escola, li va donar un bes al Diego i es va acomiadar: “Adéu, amor, ens veiem a la nit, et donaré un bes quan arribi si ja estàs adormit.” I va sortir corrents cap a la parada. Per sort, aquest dia el bus va arribar puntual i no va tenir problemes per anar a la feina, fins i tot va arribar-hi amb una mica d’antelació i va fer temps prenent un cafè abans d’obrir.
Obria la botiga a les 10 i tancava a les 8 de la vesprada , però la Mercè no eixia fins a les 9, ja que havia de fer caixa i deixar-ho tot arreplegat per a l’endemà. A més, justament aquesta setmana tocava fer l’inventari i estava sola a la botiga.
Eren les 12, quan va rebre una cridà de l’escola: el Diego s’havia posat malalt i l’havia d’anar a arreplegar. Sembla que s’havia fet mal al turmell i havia de portar-lo al metge. La Mercè va anar a parlar amb el seu cap per veure si podia eixir una estona, però el senyor Josep no va posar bona cara. “Que no tens ningú que et puga, arreplegar al nen?” –li va preguntar. La Mercè no tenia la seva mare, ni família o amigues properes que li pogueren tirar una maneta. Va pensar en el seu marit, en Joan, treballava en una fàbrica a prop del poble i amb el cotxe en un moment es plantaria a l’escola, però... no, no era bona idea. Al seu marit li havien promès un ascens important per al proper any i el seu cap no veuria bé que marxara de la feina per anar a recollir el nen a l’escola.
D’una banda va pensar la Mercè : “Què cara i! és el seu pare..., per què no?”, però, d’altra banda pensà: i si el despatxen de la feina. Doncs de segur que el meu cap ho entendrà i, l’inventari es podria fer un altre dia.
Així que va marxar corrents cap al bus, sentint que havia fallat una altra vegada al seu cap, però que el seu fill era el més important i una bona mare havia de sacrificar-ho tot per els fills.
RETRÒGRAD
A l’estació de Saint-Lazare vaig veure un home que conversava amb un amic amablement, li aconsellava que deuria posar-se un botó superior a l’abric.
Al cap de dos segons pujaren a l’autobús i u dels amics es precipità cap a un seient que estava lliure. L’altre tot furiós de que l’espentara, es va quedar de peu al costat d’un jove què portava un barret al cap i que tenia el coll tan llarg com el d’una girafa.
Soraya Sanz
Amparo López
EL MISSATGE DE TREMBOR
ResponEliminaUna nit de gener, Lucia estava en el seu llit baix els llençols amb una llanterna, llegint el seu llibre favorit. Per més que el llegia no es cansava de Eric el vampir de Transilvània. Estant submergida en la lectura, va escoltar un soroll estrany a l’altra banda de la finestra. Un flaix es va reflectir per tota la habitació i armant-se de valor va decidir anar a vore que era aquella llum. Al obrir els cristalls humits per la pluja es va trobar davant de la fixa mirada d’un esser que mai haguera pogut imaginar. No era com el del seus llibres. La seua mirada era intensa i tenebrosa.
Les seues cames van començar a tremolar, i per aquest motiu va donar tres passos cap arrere per a recuperar l’equilibri. Aquell estrany va aprofitar aquest fet per a entrar dins la seua habitació. I amb una forta i decidida veu li va dir:
- Soc el missatger del planeta Trembror, he de transmetre el missatge del meu rei, dins de 45 dies els habitants del meu planeta vindrem a envair el vostre, volem arreplegar els minerals de la Terra perquè és el nostre aliment i s’han esgotat a Trembror.
Tu seràs l’encarregada de donar aquest missatge als de la teua espècie. Si quan arribem no estan preparats vos el llevarem per la força. Si no vols una guerra ja saps el que has de fer.
Què fa Lucía? S’aventura a transmetre el missatge amb el perill de que pugen encerrar-la per boja o per lo contrari s’arrisca a no contar res i poder començar una guerra? Si decideix contar el missatge, encara que la tractaren de boja, estaria en pau amb la seua consciencia i no es sentiria culpable del que poguera passar; si pel contrari decideix no contar res, sentiria la responsabilitat del futur de la Terra i la culpabilitat de no avisar a la resta del planeta de la invasió espacial.
RELAT
D avant l’estació de Saint-Lazare vaig vore a un home conversant amb un amic que li aconsellava disminuir-se l’escot de l’abric fent-se pujar el botó superior per algun sastre competent.
Dues hores avanç l’havia vist sentat en un autobús sobre l’únic seient que quedava lliure. De sobte, es va alçar i va mantenir una discussió amb el seu veí perque li trepitjava els peus cada vegada que pujaven o baixaven viatgers.
Aquell home era un personatge de coll ben llarg que duia un barret de feltre tou envoltat per un galó trenat en comptes de cinta i es trobava a la plataforma posterior d’un autobús gairebé ple de la línia S (actualment 84) al cantó del Parc Monceauu cap al migdia.
Kimberly Galve Lluch, Mª del Carmen García Pascó, Irene López Terradez, Sandra Llorente Pérez i Raquel Martínez Gimenez.
És possible enamorar-se de dues persones?
ResponEliminaAna tenia dos pretendents. Felipe i Andrés. Felipe, tenia molts diners, mentre que, Andrés era un bon xic, dels quals s'enamoraven perdidament. Un dia, Ana va quedar amb Andrés per a sopar i de sobte, va aparèixer Felipe, llavors, Ana tenia un dilema, no sabia amb qui volia quedar-se. Es quedarà amb Felipe que és el que li pot resoldre la vida amb els seus diners? O Triarà a Andrés que li pot donar amor etern i vertader?
Si es queda amb Felipe, és clar que tindrà la seua vida resolta i plena de luxes. Açò, amb la crisi que actualment estem vivint, seria beneficiós per a ella., però tot açò no seria suficient si ella no és feliç. D'altra banda, si es queda amb Andrés, no tindrà tants diners o fins i tot tindrà problemes econòmics, però la seua vida estarà plena i amor vertader.
-RELAT:
Un dia vaig veure a un home conversant amb un amic animadament en l'estació de Saint-Lazare. Aquest li aconsellava sobre disminuir-se el botó de l'escot de l'abric fent-se’n pujar el botó superior per algún sastre competent. Dues hores després, vaig veure al mateix home que es llançava sobre un seient que havia quedat lliure de l’autobús ple de la línea S. Aquest va ser interpel•lat pel seu veí pretenent que aquest li trepitjava els peus expressament cada vegada que pujava o baixen viatgers. Aquest home tenia el coll ben llarg i duia un barret de feltre tou envoltant per un galó trenat en comptes de cinta.
Per: Andrea Orti, Marie Noelle, Laura García.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEL VIATGE DE LUCIA
ResponEliminaLucia és una xica de vint-i-quatre anys que ha viscut des de xiqueta amb el seu oncle ja que els seus pares van morir la nit en la que uns homes entraren en la seua casa cercant una llista que el seu pare es va negar a lliurar-los.
Encara que sempre ha volgut saber que cercaven aquests homes i perquè era tan important eixa llista mai ha obtingut cap resposta fins que un dia eixint del seu treball com a professora li rapten dues persones i la porten al costat de Marcos Càceres.
Aquest home li explica de forma orgullosa que va ser ell qui va manar entrar en la seua casa per a trobar la llista i matar als seus pares. Afirma que volia destruir-la ja que li implica, junt als seus socis, en diversos crims. Marcos sospita que el seu pare va rebre ajuda d'alguna persona de Lisboa per la qual cosa obliga a Lucia a anar-se a Portugal i portar-li la llista sinó vol que el seu oncle patisca.
Preocupada pel que li puga passar al seu oncle es marxa a Portugal on troba a un xic de la seua edat anomenat Dimas que coneixia al seu pare i, encara que no li'l diu, sap el motiu pel qual ella es troba en Portugal.
Prompte connecten i a causa del perill que ella corre es casen, en principi per a protegir-la, però es van enamorant. Quan arriba l'hora de tornar a Espanya Dimas no accepta que es tinga que anar perquè sap que la seua vida correrà perill.
Lucia no sap que fer d’una banda té l'opció de quedar-se a Lisboa, una ciutat que adora al costat del seu marit, un home que la vol i sap que la protegirà, però el seu oncle patiria les conseqüències. La seua altra opció és tornar a Espanya i salvar al seu oncle arriscant la seua vida. Com prendre una decisió tan difícil que d'una o una altra forma tindrà conseqüències?
CONTE RETRÒGAD
Un dia a l’estació de Saint-Lazare em vaig trobar a un home que parlava amb un amic seu. Aquest amic li estava recomanat que es posarà un botó suplementari a l’abric. Quan vaig agafar el tren vaig veure aquest individu anar corrent per tal d’agafar un seient lliure. L’home es va queixar ploranerament que cada vegada que un veí seu passava pel seu costat li doni empentes. La gent continua baixant del tren. L’home d’uns vint-i-sis anys, amb un Barret amb cordó en comptes de cinta i el coll massa llarg està a la línia S a l’hora punta.
PATRICIA GALLEGO CANO
RELAT:
ResponEliminaAnem amb autobús i aquest patix un desperfecte, segons pareix és greu i no pot continuar. Nosaltres anem amb retard per arribar a la universitat. Amb les preses per agafar el següent autobús una de nosaltres es deixa la bossa de mà.
Pot passar que s'adone immediatament de que s'ha deixat la bossa de mà i torne a buscar-la i no passa res més perquè ho troba i pot continuar el trajecte en un altre autobús.
D'altra banda pot passar que no s'adone i continue fins arribar a la universitat on en algun moment tirarà la bossa de mà en falta i haurà de denunciar la pèrdua perdent un matí en la comissaria i havent de renovar tota la seua documentació en dies posteriors.
RETRÒGRAD:
Davant l'estació de Saint-Lazare havien dos amics parlant animadament sobre l'abric d'un d'ells, l'altre li aconsella posar-se un botó superior per algún sastre competent.
A les dos hores va a tornar-ho a veure quan es llançava ràpidament sobre un seient que havia quedat lliure, després de que abandonava ràpidament una discussió amb el seu veí pretenent que aquest li trepitjava els peus expressament cada vegada que pujaven o baixaven viatgers. De sobte va observar un personatge de coll ben llarg que duia un barret de feltre tou envoltat per un galó trenat en comptes de cinta. Resulta que era el mateix home de la conversació anterior i ara es trobava en un autobús gairebé ple de la línia S (actualment 84), a la plataforma posterior, pel cantó del Parc Monceau un dia cap al migdia.
Alicia Solsona Funcasta, Claudia Ríos Gavancho.