Propostes per treballar la imaginació

Algunes cites de Gianni Rodari per començar:
 
“La fantasia és un instrument per conèixer la realitat (faig servir indistintament com sinònims les paraules “fantasia” i “imaginació”, perquè ja són lluny aquells temps en que els filòsofs, teoritzant a posteriori sobre la divisió del treball, les distingien, per després adjudicar la fantasia creadora als artistes i la imaginació pràctica als treballadors manuals). Altres instruments són els sentits. Altres, el pensament crític, la ciència, etc.”

“L’ús total de la paraula per a tots em sembla un bon lema, d’un bell so democràtic. No perquè tothom sigui artista, sinó perquè ningú sigui esclau”.
“Ningú no pot prescindir de la fantasia, ni el científic ni l’historiador. La imaginació serveix per fer hipòtesis i també el científic necessita fer hipòtesis, també el matemàtic que fa demostracions per absurd.La funció creadora de la imaginació pertany a l’home comú, al científic, al tècnic; és tan necessària per als descobriments científics com per al naixement d’una obra d’art; fins i tot és condició necessària de la vida quotidiana: fins i tot per entendre per què surt aigua de l’aixeta ens cal la imaginació.”
“Si una societat basada en el mite de la productivitat i en la realitat del benefici té necessitat d’homes a mitges –fidels executors, diligents reproductors, dòcils instruments sense voluntat-, vol dir que està mal feta i que cal transformar-la. Per aquesta tasca, calen homes creatius, que sàpiguen utilitzar la seva imaginació”.
	“Creativitat és sinònim de pensament divergent, és a dir, capaç de trencar contínuament els esquemes de l’experiència. És ‘creativa’ una ment que treballa sempre, sempre disposada a fer preguntes, a descobrir problemes on els altres troben respostes satisfactòries; capaç de judicis autònoms i independents (fins i tot del pare, del professor i de la societat), que rebutja els conceptes codificats, que no es deixa inhibir pels conformismes”.
“Qui sap si algú farà mai un estudi sobre els camins seguits per la imaginació de Bach per crear les Variacions Goldberg? L’anàlisi d’obres d’aquestes que es poden trobar sempre és de tipus descriptiu. Però ningú no s’aventura mai a cercar de reconstruir el procés inventiu de Bach, a indicar el punt en el que la lògica compositiva deixa de ser una cosa semblant a una gramàtica per transformar-se en una lògica de la imaginació, que crea les seves pròpies lleis.”
“És imprescindible rebutjar l’oposició tradicional entre fantasia i realitat, en la qual realitat significa ‘allò que existeix’ i fantasia ‘allò que no existeix’. Aquesta oposició no té sentit. És que no existeixen els somnis? No existeixen els sentiments, pel fet de no tenir cos? D’on treuria la fantasia el material per a les seves construccions si no els agafés de les dades de l’experiència, com de fet ja fa, perquè a la ment no hi entren més dades sinó les de l’experiència?”
“El nen és una personalitat completa i oberta, abans que la seva socialització i l’educació a la que el sotmetem l’adaptin a la societat on ha de créixer, a les seves finalitats, remarcant només les qualitats que li serveixen per a aquesta adaptació i qualificant d’inadaptat el nen que no es limita a aquest únic camí, i que no accepta estar fet per a un món que només en contempla una part i no tot allò que el nen pot ser. Volem partir del nen i de la seva llibertat per ajudar-lo a fer d’ell mateix allò que pot i que vol ser.”
“Cal una gran confiança en els nens, perquè sempre van un pas més endavant del punt on pensem que són.”
“Cal que el nen a l’escola continuï jugant: amb objectes, amb paraules, amb el propi cos, amb els companys. Cal que a l’escola hi hagi joguines, espai per jugar, materials per manipular, per inventar nous jocs, i ensenyants capaços de jugar amb els nens i d’utilitzar amb ells el joc com un instrument extraordinàriament dúctil, elàstic, omnicomprensiu, per experimentar la realitat. Hi ha moments en que es fa difícil distingur el nen que juga i el científic que experimenta.”
“L’escola per a consumidors és morta; una escola viva i nova només pot ser una escola de creadors. És com dir que cal acabar amb la diferència entre alumnes i professors, i d’ara endavant s’ha de començar a parlar d’homes complets.”