Creem els nostres poemes
Homenatge a Estellés
No hi
havia al Cabanyal una casa com la meua
No hi havia al Cabanyal una casa com la meua.
La façana blanca i el pati ple de flors
Les cambres lluminoses i la cuina petita
Per sentir el calor del menjar al forn
Un saló gran on vivíem tots junts
Passant les vesprades llegint llibres,
fent faena o sense fer res.
Ma casa la derrocaren un dia
I ens deixaren al carrer
Feroçment ens la llevaren del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre veig el solar.
Han passat anys, molts anys;han passat
moltes coses i el solar continua sent solar.
Per què ma casa, si no destorbava ningú?
Ens pagaren una misèria, un no-res
Per tota una vida, la infantesa de ma mare,
La joventut dels seus pares, i per a què?
Ara només existeix un lloc on deixen
Cotxes aparcats i passegen gossos,
Un terreny sense sentit, un forat
Que abans era vida plena, la meua,
La dels meus i la d'un barri
amb ganes d'obrir-se pas.
De sobte encara em pren la fúria
Què voleu que hi faça! Ma casa ho era tot.
No hi havia al Cabanyal una casa com la meua.
Marcel
Pérez, 4tA
(Versió del poema de V.A. Estellés: No hi havia A València dos amants com
nosaltres)
Proposta per continuar amb una versió:
"No hi havia a Magisteri una classe com la nostra...."
Una altra opció: a partir de les coses que ens agraden fem una enumeració, com en el poema de Bertolt Brecht "Plaers" :
Plaers:
El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d´entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.
Un acròstic
Un cal·ligrama
Una altra opció: a partir de les coses que ens agraden fem una enumeració, com en el poema de Bertolt Brecht "Plaers" :
Plaers:
El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d´entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.
Un acròstic
Un cal·ligrama
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPOEMA CREAT PER TAHISA BENITO, RAQUEL VICENTE I ESTER LÓPEZ:
ResponEliminaLA NATURALESA
La naturalesa té una bellesa salvatge,
que espanta i sorprén a la vegada
ens fa ser curiosos del que amaga el seu viatge.
La naturalesa té 4 elements:
Terra, foc, aigua i vent.
Jo sóc la terra i done plaer amb el meu tacte,
sóc tan suau com el seu color.
Us relaxe en mirar-me,
sóc l’única en el nostre món.
Quan caiga i la neu i tingues fred,
amb les meues flames, et calfaré,
quan tremolen les teues dents
esperant en el fumeral estaré.
L’aigua tan pura i fresca,
tan líquida i transparent,
que us done alguna cosa molt preciosa,
la vida, que és tot un plaer.
Jo sóc el vent,
càlid o fred,
i sempre estaré present
per a moure els teus cabells.
Naturalesa hem de respectar-nos,
jo promet no danyar-te,
si tu promets continuar enamorant-nos.
GRÀCIES
ResponEliminaRecorde cada dia al vespre,
quan tu amb un somriure sempre
venies a l'escola caminant
i jo corria cap a tu esperant
el bes que m'alegrava tant.
Carles, tu i jo tornàvem a casa.
Nosaltres et fèiem enfadar massa,
doncs ell i jo sempre ens barallàvem
però, gràcies a tu sempre ens disculpàvem
i tornàvem a ser els millors germans.
Recorde quan berenàvem al parc
o quan jugàvem a les botigues
i tu compraves el que volies.
També recorde quan passejàvem
i passava el temps mentre cantàvem.
Et trobe a faltar tantes vegades,
que m'enfonse i pense que no puc més,
de sobte pense en la teua força
i m'anima a continuar,
encara que seguisc trobant-te a faltar.
Amb aquest poema vull agrair
totes aquelles coses que vas fer per mi
i que no et vag arribar a dir.
Gràcies per estar sempre ahí
i en definitiva, gràcies per ser així.
Per a mi la poesia es la clau que obri immenses possibilitats d'expressar els sentiments extraordinaris amb paraules senzilles.
L’AMISTAT
ResponEliminaUn tresor és l'amistat.
Un bé que molta gent voldria
i no sempre és valorat.
Un bon amic mai és oblidat
perquè sempre als mals moments,
de debò s'ha preocupat
de complànyer els meus turments.
Bons i mals moments podem passar,
pero jo et promet amic meu
que sempre al teu costat vaig a estar.
Per a mi la poesia és una forma d'expressar allò que sentim per mitjà de les paraules, és a dir, és una forma de transmetre allò que portem dins.
Titella de drap
ResponEliminaJo sóc i no sóc qui sóc
res depèn de mi com a persona.
Visc sense decidir si volia viure
i no serè jo el que diga fins a hui:
vull morir-me.
Sóc una titella de drap,
posseïda per les lleis de la natura.
La poesia és un mecanisme per a transcriure els sentiments que tenim barretjats dins de nosaltres i fer-los públics mitjantçant la paraula escrita.
YARAS
ResponEliminaUna cridada de telèfon,
una tarda de novembre,
una noticia inesperada,
una alegria per sempre.
Passaren sis anys i nou mesos
d’aquell dia inoblidable.
Una rialla dibuixada,
sols set dies ens separen.
Pel que fa a l’article “Consideracions sobre la poesia” he de dir que la que més m’ha agradat o amb la que més estic d’acord és la de Francesc Parcerisas: "Llegim poesia com qui llegeix una proposta d’interpretació del món: el poema ens en dóna una visió, ens en condensa, gràcies als mots, el punt de vista de l’autor, el seu judici, les seves emocions, multiplicats o disminuïts segons la força implícita en els mots, les estructures, les imatges, els ritmes que hom fa servir.”
Estic d’acord a Parcerisas perquè partim de que el poeta escriu per transmetre emocions, sensacions, pensaments o les seues vivències. Per tal d’aconseguir-ho, aquest fa ús d’unes determinades estructures sintàctiques i un vocabulari que creu adequat i oportú. Aleshores, el poeta que fa poesia, per a mi, és aquell que aconsegueix que els lectors d’aquest gènere facen la mateixa interpretació del poema que l’escriptor ha pretés transmetre. D’aquesta forma la poesia es converteix en un recurs molt poderós per expressar-se des del punt de vista que un vol.
SILENCI
ResponEliminaCau la nit, s'apaga per sempre la llum.
Plora la pluja, esclate furiòs el cel,
olor a paella, tellines i sal,
m'ofega la forta brisa de la mar.
I no, ja no estàs ací, ací amb mi.
Silenci,
silenci i soledat.
Assaborisc eixes teues últimes paraules,
mudes i sordes. Mai ningú m'ha mirat igual.
Amb molta pressa ens diguèrem tant amb tan poc,
un gest immòbil, suau, dur, profond, triste, final.
Un moment que passà, de sobte, a l'eternitat.
Silenci,
silenci i soledat.
Recorde les cançons d'aquells diumenges,
dies en què ens banyàvem en felicitat.
Petula Clarck y el seu Downtown es mesclava
amb la veu trencada de Joan Manuel Serrat.
Però, al instant, la música es va parar.
Silenci,
silenci i soledat.
S'allunyen Madrid, Alcala, Mallorca i Bellreguart.
Els records perden el seu color original.
El temps va adormint la memòria, la nostàlgia,
soterra els projectes de futur i asseca el plor.
I obri un camí en què tu em veus des de la distància.
Silenci,
silenci i soledat
Passen els dies, els mesos i els anys
i sense fe en Déu, en el cel o l'infern
creix l'enyorança, ara i per sempre
T'estime, papà.
Per a mi la poesia és una manera d'organitzar i posar sobre paper els meus sentiments i oferir-li'ls als altres amb un cert sentit de l'estètica
Ana Victoria de las Heras
ALS MEUS PARES
ResponEliminaRes més em va alegrar
quan vos vaig veure mirar.
Mirar aquella xiqueta despertar.
Anys i anys m’heu cuidat
mirant la vida passar,
i de la vostra xiqueta no s’heu separat.
Alegria, amor, orgull i felicitat,
sent al tindre-vos al meu costat.
Gràcies per seguir-me pas a pas.
Per a mi la poesia és una manera d’expressar allò que no pots transmetre-ho amb paraules, allò que tens dins del teu cor que no ho alliberem.
Carla Perales Ferrer
I perquè no?
ResponEliminaTu em deies que era boig
per parlar amb les estreles.
Però el teu unicorn roig
volia ballar amb elles.
De bon dia, pel matí
desdejunava un dolcet,
i a la fi, sempre a la fi,
em donava un moset.
Voldrà café , el señor?
Preguntaba l’animal , en alegría.
Sempre salat, per favor li responia
però tu com sempre, prenies sacarina.
Creu em mi quan et metisc
per qué així, mai estarás trist.
Demà a la nit eixirà el sol?
I jo et dic, i per què no?
Per a mi la poesia és un pensament rítmic. Parla d'un tema que interessa a l'autor i ens desperta sentiments. Per altra banda, ho expresa d'una manera bella, com la música. S'expresa amb una musicalitat que t'acompanya al llegir.
Claudia Mahiques Rodríguez
AVUI COMENÇA TOT
ResponEliminaSempre serà com aquells divendres en que anàvem al cine,
la nostra educació sentimental, el nostre goig per ser vius,
el nostre fàstic davant del seu món.
Suaument s´ ajupíem i obríem els ulls a la quarta filera,
àvids de màgia i de precisió, de vida i de mala llet.
Guardàvem una concentració religiosa.
Anàvem a patir, ho sabíem.
I quant més patíem, més ho gaudíem. Més ens havia segut donat.
Les pel·lícules eren més reals que allò d´allà fora.
Quan sortíem,
silenciosos,
compungits,
sense esma,
miràvem la llum i no li trobàvem sentit a res.
Fèiem el camí cap a la bodega mecànicament,
encara sense parlar,
prenies el nostre lloc i jo demanava un litre de cervesa.
Amb el segon glop sortíem del sortilegi
i començaven a brotar les paraules.
Una sensació,
un moment atrapat,
una mirada,
una frase,
un significat,
un final,
una ràbia,
la Humanitat.
Tot ens tornava i ens ho havíem de comunicar.
Sempre serà com aquells divendres en que anàvem al cine,
la nostra educació sentimental, el nostre goig per ser vius,
el nostre fàstic davant del seu món.
Aquella volta jo m´ajupia més, però no plorava, concentrat en la ràbia.
Quan sortirem caminava llunyà, ràpid, amb els ulls vidriosos.
però no vaig a arribar a la bodega.
De prompte, se´m va aparèixer aquella escena del taüt
i vaig començar, en mig del carrer, a llençar-ho tot.
Tu m´abraçares, fortament, i em passares la mà pel cap.
Per a mi, la poesia és en primer lloc allò que vol fer el poeta. No convé generalitzar, i sí ser exigent i apropar-se a aquells veus que ens donen un caliu valuós i vertader. Aquelles que ens parlen i ens comprenen. Que ens enfronten amb nosaltres i el món que ens envolta. Sense falsos acomodaments. I en segon lloc, la poesia és allò que el lector vol. Perquè deixa espai per a respirar. I cadascú s’empassa aquest aire de manera diferent. Afortunadament.
Isaac Pastor Lozano
CUIDA DE LA MEUA FILLA
ResponEliminaTota una vida per a aprendre a morir,
tants anys per a perdre's en el camí,
un camí que mai descobrix què ens ampara
i tota aquesta ignorància perdura fins a la fi.
Encara que aguanta el pes de la solitut,
una vegada més caurà sobre les plores de l'abandó,
sobre el buit que deixà la ceguera i la foscor
dels ulls representants de la seua virtut.
Tu pots salvar-la, ho sé;
sé que només ha de cridar-te i estaràs
i sé que pots donar-li esperança per a continuar.
Adriana Ortiz Escudero
ELS RECORDS
ResponEliminaAquella vesprada d’estiu
quan eixirem a passejar
es sentàrem a la vora del riu
on deixàrem el temps passar.
Baix el mant de les estreles
recordàvem les vivències
que amb ell vàrem disfrutar
tots els dies abans de faltar.
Hui, mare, no podem oblidar
els bons records del passat,
quan ell encara vivia
amb la nostra simpatia.
Ara sí, sense arrere mirar,
hem d’avançar i lluitar
com ell ens va ensenyar.
Poesia corregida
ResponEliminaI per què no?
Tu em deies que era boig
per parlar amb les estrelles.
Però el teu unicorn roig
volia ballar amb elles.
De bon dia, pel matí
desdejunava un dolcet,
i a la fi, sempre a la fi,
em donava un mosset.
Voldrà cafè , el senyor?
Preguntava l’animal , en alegria.
Sempre salat, per favor li responia
però tu com sempre, prenies sacarina.
Creu em mi quan et metisc
per què així, mai estaràs trist.
Demà a la nit eixirà el sol?
I jo et dic, i per què no?
Per a mi la poesia és un pensament rítmic. Parla d'un tema que interessa a l'autor i ens desperta sentiments. Per altra banda, ho expressa d'una manera bella, com la música. S’expressa amb una musicalitat que t'acompanya al llegir.