AFORISMES

  Originalment, un aforisme era un dita més o menys curta que comportava sempre un principi científic fora de dubte. Per excel·lència, Hipòcrates és el model dels aforismes en el sentit clàssic de l’expressió. Però el fet que de qualsevol text de qualsevol filòsof o escriptor se’n pugui descontextualitzar una frase més o menys curta i més o menys rotunda va fer que la paraula aforisme acabés fent-se servir per a un reguitzell de coses, totes semblants, com ara les màximes, les sentències i els proverbis.

Hipòcrates: "La vida és curta i l'art és llarg". 

Heràclit: “No ens banyem mai dues vegades al mateix riu”.

Parmènides: “Tot el que és, és, i tot el que no és, no és”.

Píndar: “Sigues qui ets”.

La Bruyère: “Cap obra, i especialment cap obra literària, no ha de deixar veure l’esforç que ha costat”.

Joan Fuster: "Ningú no s'ha d'enganyar: dir "bon dia" ja és fer literatura."

Hi ha una manera de llegir novel·les que consisteix a no veure-hi sinó simples -i gratuïtes- xafarderies sobre desconeguts. És, cal dir-ho, la manera de llegir-ne més senzilla, estesa i atractiva.

Francesc Calafat, Països de paper. Notes sobre literatura: "El poeta Jaime Gil de Biedma va tenir una bona pensada. Volia ser poema.... La meua ambició era ser les històries que llegia; ser la passió, el dolor, l'amor i el desfici vital dels personatges que recreava amb la lectura."

Carmen Alcoverro, Parlem del que llegim:

"Quan una nena o un nen tria un llibre,
fins i tot quan s’equivoca en l’elecció,
això comporta una activitat viva de descobriment
que és essencial per aprendre".

"Llegir és comparar"