Creem els nostres poemes

Homenatge a Estellés

No hi havia al Cabanyal una casa com la meua

No hi havia al Cabanyal una casa com la meua.

La façana blanca i el pati ple de flors

Les cambres lluminoses i la cuina petita

Per sentir el calor del menjar al forn

Un saló gran on vivíem tots junts

Passant les vesprades llegint llibres,

fent faena o sense fer res.

Ma casa la derrocaren un dia

I ens deixaren al carrer

Feroçment ens la llevaren del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre veig el solar.

Han passat anys, molts anys;han passat

moltes coses i el solar continua sent solar.

Per què ma casa, si no destorbava ningú?

Ens pagaren una misèria, un no-res

Per tota una vida, la infantesa de ma mare,

La joventut dels seus pares, i per a què?

Ara només existeix un lloc on deixen

Cotxes aparcats i passegen gossos,

Un terreny sense sentit, un forat

Que abans era vida plena, la meua,

La dels meus i la d'un barri

amb ganes d'obrir-se pas.

De sobte encara em pren la fúria

Què voleu que hi faça! Ma casa ho era tot.

No hi havia al Cabanyal una casa com la meua.

                                                                 Marcel Pérez, 4tA

(Versió del poema de V.A. Estellés: No hi havia A València dos amants com nosaltres)

Proposta per continuar amb una versió:

"No hi havia a Magisteri una classe com la nostra...."


Una altra opció: a partir de  les coses que ens agraden fem una enumeració, com en el poema de Bertolt Brecht "Plaers" :

Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d´entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.

Un acròstic

Un cal·ligrama